martes, 15 de julio de 2014

Pepsi Love (feat Ryan Paris) EP en bandcamp


Released on bandcamp the 14th July 2014
Released on Itunes, Spotify, Deezer, Youtube...etc. the 22nd July 2014

1-Pepsi Love (Original Version) 
Efectivo y muy eficiente ejercicio de synthpop contemporáneo a cargo de Stefano Maccarrone (Mendetz) poniendo en orden los delirios y divagaciones estéticas del dúo formado por Carles Congost y Vicent Fibla para, finalmente, dar forma a un auténtico rompepistas en el que asoman los ecos electrónicos de Steve Winwood (Valerie) o Robert Palmer (John & Mary), así como flashes nostálgicos a blockbusters del tipo "Superdetective en Hollywood" o "Cazafantasmas". Incontestable hit radiofónico en una mundo ideal.
2-Pepsi Love (The Congosound Remix)
Evocadora remezcla de estructura enrevesada y sofisticada factura, siguiendo la senda iniciada en las anteriores producciones del dúo. Cruce de italo-disco, chill out baleárico y techno-pop; ideal para ser escuchada al borde de una piscina o en la pista de una discoteca retro-futurista con profusión de espejos y cortinas.
3-Pepsi Love (bRUNA Remix) 
El artífice del celebrado álbum "Thence"(spa.RK, 2013) nos regala una inspirada y luminosa remezcla, con reminiscencias de la música disco de finales de los setenta así como de las mejores producciones de Franckie Knuckles. Nos encontramos frente a un bRUNA más sintético de lo habitual, pletórico y en continuo estado de gracia.
4-Pepsi Love (Adult Oriented Disco Rock Version)
Segundo asalto a cargo de Stefano Maccarrone en este Ep artificial y heterogéneo. En esta ocasión, le toca el turno al rock de estudio de los años setenta y ochenta, con artistas como Tina Turner o Brian Adams, encabezando inagotables maratones radiofónicas de Adult Contemporary. En esta nueva versión creada a base de riffs de guitarra muy chic y, ups, también vocoders, The Congosound se presenta como una auténtica banda. La ironía está servida.
5-Pepsi Love (F600 Remix) 
Remezcla a cargo de F600, nombre artístico de Miguel Conejeros, músico chileno con pasado punk rock, liderando bandas como Pinochet Boys o Parkinson en la década de los ochenta; que desarrolla una personal relectura del tema original a partir de la puesta en práctica de diferentes recursos técnicos. Destaca el contrapunto generado entre la calidez de las voces en modo dub y lo sintético de los arreglos. Sin duda, se trata del corte más vocacionalmente experimental del disco.






jueves, 19 de junio de 2014

Self Magazine













Carles Congost/ The Congosound entrevistado en selfzine.es
Puedes leer la entrevista aquí.

Catalunya Creativa (I) Creativitat+Tradició



19.06 - 28.09.2014 
Apparatu, Felipe Almendros, Josep Bunyesc, Jordi Casanovas i Güell, Alfonso Casas Moreno, Bosch Capdeferro Arquitectures, Carles Congost, Joan Cornellà, Patrícia Dauder, Emiliana Design, Néstor F., Guillem Ferran, La Fonda Gràfica, Jordi Galceran, Jesús Galdón, Beautifun Games, Ricard Garcia Vilanova, Àlex Gifreu, Harquitectes, Yago Hortal, Isaki Lacuesta, Laura Meseguer, Sergio Mora, Novarama, Ramon Prat, Sergi Puyol, López Rivera Arquitectes SLP, Martín Ruiz de Azúa, Juanjo Sáez, Aleix Saló, Albert Serra, Francisco Téllez de Meneses, Toormix, David Torrents, Àlex Trochut, Mingo Venero, Vasava.

Aquesta mostra enceta un tríptic sobre la creativitat més inquieta, desbordant i renovadora que treu el cap a la Catalunya del nou mil·leni. Aborda el diàleg entre les noves tecnologies i la rica herència del passat mitjançant el llenguatge. Ex memoria spes, de la memòria, l’esperança... i la creativitat.

Els artistes plàstics, cineastes, reporters, arquitectes, dissenyadors gràfics i objectuals, dibuixants de còmic, animadors, programadors de videojocs, tipògrafs etc. presents en aquesta mostra trenquen les fronteres de la seva pròpia disciplina, alhora que no amaguen llurs orígens. De vegades estableixen un diàleg amb les arts populars, d’altres aborden una restauració d’aquest llenguatge pretèrit mitjançant les noves tecnologies. Hi ha disciplines que contemplen el càntir o les catifes com a elements tradicionals, n’hi ha que es fixen en el joc de rol, o en el cinema de Fassbinder, o fins i tot en el llenguatge contracultural de guerrilla. Cap d’elles, però, obvia l’ordinador, en el seu procedir. Ni internet, ni la globalització, ni la precarietat de les certeses i d'accés als recursos.

Activitat relacionada amb l'exposició
Creativitat + Tradició - segona planta - 19.06.2014 / 19h
Creativitat sense fronteres - sala d'actes - 26.06.2014 / 19h
Creativitat en moviment - sala d'actes - 08.06.2014 / 19.00h
Creativitat de masses - sala d'actes - 19.09.2014 / 19h

Comissariat:
Ricard Mas
Organitza:
Arts Santa Mònica - Departament de Cultura

Imatge: "Walter Benjamin & The Spanish Baroque Gang In The New Golden Age"
               © Carles Congost, 2008

jueves, 29 de mayo de 2014

Tarzan Boy


CARLES CONGOST
TARZAN BOY

BOX 27/ Casal Solleric
PalmaPhoto
Palma de Mallorca

Comisariada por Tolo Cañellas

Jueves 5 de Junio de 2014
20:00 h









martes, 15 de abril de 2014

Art Education



 ART EDUCATION
CARLES CONGOST

Del 24 d' abril al 16 de maig de 2014
Inauguració:
Dijous 24 d' abril a les 19:00 h

Espai d' Art Moritz
Mossèn Andreu, 17
Cornellà de Llobregat
De dilluns a divendres de 17:00 a 21.00
Entrada Lliure


Imatge: "Bad Painting Series #2", 2013 © Carles Congost



Fairy Tales

Easy Katz/ Bad Painting Series, 2013 © Carles Congost

Verònica Aguilera
Toni Amengual
Carles Congost
Marla Jacarilla 
Marc Larré
Job Ramos
Xevi Solà

Exposició comissariada per David Santaeulària
Sales d' exposicions de Can Palauet
Mataró Art Contemporani
C/ de Sant Josep, 9 
08302 Mataró (Barcelona)
tel. 937582361

16.04.14/29.06.14
 
Fairy Tales és una mostra col·lectiva que presenta diverses maneres d’acostar-se a la narrativitat i a la ficció des de les arts visuals: fotografies que reconstrueixen moments històrics, pintures que evoquen móns complexos, vídeos amb inversemblants relats biogràfics… Artistes que possibiliten una opció narrativa, una història possible, amb treballs fàcils d’interpretar en primera instància però difícils d’esgotar en la seva multiplicitat de lectures. Obres que sedueixen l’espectador per la seva capacitat de provocar nous relats però que també proposen opcions crítiques per avaluar la posició de l’observador i la del creador. Davant d’aquests treballs ens preguntem per la memòria del lloc, per la biografia dels personatges, pel sentit de les accions, per la versemblança del que es presenta, pels detalls que omplen les escenes i que, sovint, són el motor que impulsa el nostre interès. Necessàriament, una cosa porta a l’altra i depèn de cada espectador acabar d’omplir l’abans i el després. I, de rerefons, una desconfiança compartida respecte als relats amb veritats absolutes i amb solucions senzilles.

Verónica Aguilera
Waldbad / Steinbach
Instal·lació | 2010

Verónica Aguilera treballa sovint amb la temporalitat, la memòria i els rastres del temps a partir de contextos amb elevada càrrega històrica i social. A Waldbad / Steinbach l’autora escenifica un homenatge a una piscina pública poc abans de ser demolida. A través d’una acció simple i mínima -repintar de blau tota la piscina- Aguilera pretén restituir la funció de l’arquitectura i, alhora, provocar una reflexió sobre el buit, la pèrdua, la fragilitat, l’empremta humana…  Posteriorment va fer visible aquest moment inserint una postal en un diari local amb la imatge final de la intervenció, fent reviure als ciutadans l’època en què la piscina era un punt de trobada i una autèntica àgora per a tots els públics. Waldbad / Steinbach no vol ser un gest  crític, ni un acte volgudament nostàlgic, és un projecte que invoca totes les històries que havien tingut lloc en aquest espai.

Verónica Aguilera (Mataró, 1976)
www.veronica-aguilera.com

Toni Amengual
La sombra del valle
Fotografies | 2011

En un lloc tan connotat i amb una càrrega històrica evident com és el Valle de los Caídos, Amengual s’hi apropa d’una manera furtiva, cautelosa, sense tenir com a objectiu principal remarcar allò evident: la monumentalitat, la teatralitat del lloc, el pòsit ideològic… Es tracta d’un espai “diferent” que provoca un rebuig gairebé unànime però que reuneix unes condicions especials per explorar-lo amb distància crítica. Amengual busca les distàncies curtes, evita els plans generals, apunta els detalls, afegeix situacions accidentals no previstes i presenta un collage on convida a l’espectador a desxifrar històries que apareixen sumant els fragments. La sensació general és d’estranyament, amb un punt d’irrealitat provocat per l’ús habitual del flaix que converteix algunes persones en actors i fa de l’arquitectura un decorat. Malgrat una deliberada ambigüitat i l’interès per no destacar el capital simbòlic del lloc, molts espectadors hi llegiran el sense sentit de la història.

Toni Amengual (Mallorca, 1980)
www.toniamengual.com

Carles Congost
Easy Katz / Bad Painting Series
Vídeo | 6’23’’ | 2013

 Easy Katz / Bad Painting Series (2013) posa en joc tota una sèrie de coordenades habituals en els treballs de Carles Congost: la reflexió sobre el món de l’art i els seus condicionants, l’acurada posada en escena amb voluntat cinematogràfica, els recursos de l’imaginari pop, la ironia, els desitjos latents, les tensions generacionals… La història -aparentment simple però amb un desenllaç sorprenent- d’una jove pintora que es troba sotmesa a l’angoixa de l’encàrrec d’un retrat que no sap ben bé com resoldre, dóna peu a reflexions sobre l’autoria, l’estil, l’economia de l’art, l’ensenyament acadèmic, la tradició… Amb tot, l’eix vertebrador és el dilema moral de fer la tria adequada i de les conseqüències que això pot comportar en la trajectòria artística i existencial. Easy Katz és la segona obra del projecte en curs Bad Painting Series iniciat l’any 2010.

Carles Congost (Olot, 1970)
carlescongost.blogspot.com.es

Marla Jacarilla

La prima bastarda de Stephen Dedalus
Vídeo | 15’32’’ | 2013

A La prima bastarda de Stephen Dedalus Marla Jacarilla tergiversa i rebat la coneguda teoria dels “sis graus de separació”, intentant trobar punts de contacte entre Stephen Dedalus (alter ego de James Joyce) i R (heterònim de la pròpia artista). Aspectes com l’adolescència, l’autoretrat, la ficció biogràfica, es posen en joc per donar pas a una sorneguera tragicomèdia en cinc actes que, entre moltes altres coses, planteja un exercici metalingüístic sobre la manera d’explicar històries. No es tracta de la versemblança de les possibles relacions entre els dos subjectes sinó de les estratègies que es fan servir per aconseguir-ho i de fer evident que la manera d’encaixar (o no) els records condiciona els nostres relats biogràfics. “La prima bastarda…” suposa una nova aportació a la particular sèrie “Elucubraciones en torno a esa serie de características que debería tener –o no– la literatura del futuro”.

Marla Jacarilla (Alcoi,1980)
www.marlajacarilla.es

Marc Larré

World’s wonders
Instal·lació | 2008

World’s wonders planteja una reflexió al voltant de la pèrdua i la memòria a partir del monument com a objecte de reflexió plàstica i conceptual. Restes de menjar i de deixalles trobats a la platja són reorganitzats per l’autor de tal manera que reprodueixen alguns del monuments turístics més coneguts del món: el Partenó d’Atenes, l’Estàtua de la Llibertat de Nova York, les Piràmides d’Egipte… Aquestes mateixes restes són deixades en el mateix lloc per tal que hi interactuïn els ocells, els visitants, les inclemències meteorològiques, etc. El procés de reconstrucció i destrucció es documenta amb fotografies i vídeo i pren forma d’equívoques postals que confonen l’espectador. La memòria, les empremtes humanes, la sobreabundància, la preeminència d’alguns elements patrimonials iconogràfics i, en definitiva, un joc irònic sobre la mateixa idea de civilització són el que es deriva d’aquest peculiar treball.

Marc Larré (Barcelona, 1978)
www.marclarre.com

Job Ramos
Unes línies enmig del bosc
Vídeo | 12’23’’ | 2014

L’activitat artística de Job Ramos es caracteritza per l’intent de recrear fenòmens visuals i sonors de determinats llocs on, després de destriar-ne aspectes aparentment marginals o aleatoris, especula amb l’atzar com a motor i amb la sospita de saber fins a quin punt som capaços de conèixer  la realitat o, simplement, fer-ne projeccions ideals. L’obra Unes línies enmig del bosc comença amb la veu en off de l’artista donant vagues indicacions per entendre com ha abordat el treball que presenta. Acte seguit entren en escena uns personatges que es comporten de manera inadequada, en un espai –un estadi d’atletisme enmig d’un bosc- que accentua l’estranyesa dels fets. En la segona meitat  del vídeo, l’artista planteja un exercici –aparentment juganer i de gran delicadesa formal- on oculta i desvetlla la morfologia del lloc retratat i,alhora, qüestiona la capacitat de la fotografia per traslladar els llocs observats. En paral·lel, la narració segueix detallant el comportament i les accions dels personatges incidint en la sensació de no saber fins a quin punt el que passa és una recreació dels fets o una ficció, si es tracta d’una història construïda o no.

Job Ramos (Olot, 1974)
www.jobramos.net i www.toovisual.net/

Xevi Solà

Pintures | 2009-2014

Solà és l’artífex d’una obra pausada i sòlida, amb una tècnica depurada, que es presenta amb una composició i una iconografia molt particulars: cases rurals nord-americanes, adolescents que es despullen, personatges minusvàlids, sinistres homes que observen, animals domèstics… Tota una sèrie de referents que es combinen de forma diversa en uns ambients preferentment exteriors, on la llum, la vegetació i la pròpia disposició dels personatges configuren un ambient decididament inquietant. De manera indefectible, l’espectador es veu impel·lit a preguntar-se per les biografies dels personatges, per les històries i les relacions que hi ha entre ells. Les pulsions humanes –conscients i inconscients- hi queden reflectides de manera oberta i crua, sense que l’autor amagui una simpatia pels personatges marginals, innocents o freaks que, tot sovint, representen millor que ningú les nostres pròpies contradiccions.

Xevi Solà (Girona, 1969)
www.xevisola.com


 http://www.mataroartcontemporani.cat/posts_exposicions/galeria-dimatges-2/