martes, 15 de abril de 2014

Art Education



 ART EDUCATION
CARLES CONGOST

Del 24 d' abril al 16 de maig de 2014
Inauguració:
Dijous 24 d' abril a les 19:00 h

Espai d' Art Moritz
Mossèn Andreu, 17
Cornellà de Llobregat
De dilluns a divendres de 17:00 a 21.00
Entrada Lliure


Imatge: "Bad Painting Series #2", 2013 © Carles Congost



Fairy Tales

Easy Katz/ Bad Painting Series, 2013 © Carles Congost

Verònica Aguilera
Toni Amengual
Carles Congost
Marla Jacarilla 
Marc Larré
Job Ramos
Xevi Solà

Exposició comissariada per David Santaeulària
Sales d' exposicions de Can Palauet
Mataró Art Contemporani
C/ de Sant Josep, 9 
08302 Mataró (Barcelona)
tel. 937582361

16.04.14/29.06.14
 
Fairy Tales és una mostra col·lectiva que presenta diverses maneres d’acostar-se a la narrativitat i a la ficció des de les arts visuals: fotografies que reconstrueixen moments històrics, pintures que evoquen móns complexos, vídeos amb inversemblants relats biogràfics… Artistes que possibiliten una opció narrativa, una història possible, amb treballs fàcils d’interpretar en primera instància però difícils d’esgotar en la seva multiplicitat de lectures. Obres que sedueixen l’espectador per la seva capacitat de provocar nous relats però que també proposen opcions crítiques per avaluar la posició de l’observador i la del creador. Davant d’aquests treballs ens preguntem per la memòria del lloc, per la biografia dels personatges, pel sentit de les accions, per la versemblança del que es presenta, pels detalls que omplen les escenes i que, sovint, són el motor que impulsa el nostre interès. Necessàriament, una cosa porta a l’altra i depèn de cada espectador acabar d’omplir l’abans i el després. I, de rerefons, una desconfiança compartida respecte als relats amb veritats absolutes i amb solucions senzilles.

Verónica Aguilera
Waldbad / Steinbach
Instal·lació | 2010

Verónica Aguilera treballa sovint amb la temporalitat, la memòria i els rastres del temps a partir de contextos amb elevada càrrega històrica i social. A Waldbad / Steinbach l’autora escenifica un homenatge a una piscina pública poc abans de ser demolida. A través d’una acció simple i mínima -repintar de blau tota la piscina- Aguilera pretén restituir la funció de l’arquitectura i, alhora, provocar una reflexió sobre el buit, la pèrdua, la fragilitat, l’empremta humana…  Posteriorment va fer visible aquest moment inserint una postal en un diari local amb la imatge final de la intervenció, fent reviure als ciutadans l’època en què la piscina era un punt de trobada i una autèntica àgora per a tots els públics. Waldbad / Steinbach no vol ser un gest  crític, ni un acte volgudament nostàlgic, és un projecte que invoca totes les històries que havien tingut lloc en aquest espai.

Verónica Aguilera (Mataró, 1976)
www.veronica-aguilera.com

Toni Amengual
La sombra del valle
Fotografies | 2011

En un lloc tan connotat i amb una càrrega històrica evident com és el Valle de los Caídos, Amengual s’hi apropa d’una manera furtiva, cautelosa, sense tenir com a objectiu principal remarcar allò evident: la monumentalitat, la teatralitat del lloc, el pòsit ideològic… Es tracta d’un espai “diferent” que provoca un rebuig gairebé unànime però que reuneix unes condicions especials per explorar-lo amb distància crítica. Amengual busca les distàncies curtes, evita els plans generals, apunta els detalls, afegeix situacions accidentals no previstes i presenta un collage on convida a l’espectador a desxifrar històries que apareixen sumant els fragments. La sensació general és d’estranyament, amb un punt d’irrealitat provocat per l’ús habitual del flaix que converteix algunes persones en actors i fa de l’arquitectura un decorat. Malgrat una deliberada ambigüitat i l’interès per no destacar el capital simbòlic del lloc, molts espectadors hi llegiran el sense sentit de la història.

Toni Amengual (Mallorca, 1980)
www.toniamengual.com

Carles Congost
Easy Katz / Bad Painting Series
Vídeo | 6’23’’ | 2013

 Easy Katz / Bad Painting Series (2013) posa en joc tota una sèrie de coordenades habituals en els treballs de Carles Congost: la reflexió sobre el món de l’art i els seus condicionants, l’acurada posada en escena amb voluntat cinematogràfica, els recursos de l’imaginari pop, la ironia, els desitjos latents, les tensions generacionals… La història -aparentment simple però amb un desenllaç sorprenent- d’una jove pintora que es troba sotmesa a l’angoixa de l’encàrrec d’un retrat que no sap ben bé com resoldre, dóna peu a reflexions sobre l’autoria, l’estil, l’economia de l’art, l’ensenyament acadèmic, la tradició… Amb tot, l’eix vertebrador és el dilema moral de fer la tria adequada i de les conseqüències que això pot comportar en la trajectòria artística i existencial. Easy Katz és la segona obra del projecte en curs Bad Painting Series iniciat l’any 2010.

Carles Congost (Olot, 1970)
carlescongost.blogspot.com.es

Marla Jacarilla

La prima bastarda de Stephen Dedalus
Vídeo | 15’32’’ | 2013

A La prima bastarda de Stephen Dedalus Marla Jacarilla tergiversa i rebat la coneguda teoria dels “sis graus de separació”, intentant trobar punts de contacte entre Stephen Dedalus (alter ego de James Joyce) i R (heterònim de la pròpia artista). Aspectes com l’adolescència, l’autoretrat, la ficció biogràfica, es posen en joc per donar pas a una sorneguera tragicomèdia en cinc actes que, entre moltes altres coses, planteja un exercici metalingüístic sobre la manera d’explicar històries. No es tracta de la versemblança de les possibles relacions entre els dos subjectes sinó de les estratègies que es fan servir per aconseguir-ho i de fer evident que la manera d’encaixar (o no) els records condiciona els nostres relats biogràfics. “La prima bastarda…” suposa una nova aportació a la particular sèrie “Elucubraciones en torno a esa serie de características que debería tener –o no– la literatura del futuro”.

Marla Jacarilla (Alcoi,1980)
www.marlajacarilla.es

Marc Larré

World’s wonders
Instal·lació | 2008

World’s wonders planteja una reflexió al voltant de la pèrdua i la memòria a partir del monument com a objecte de reflexió plàstica i conceptual. Restes de menjar i de deixalles trobats a la platja són reorganitzats per l’autor de tal manera que reprodueixen alguns del monuments turístics més coneguts del món: el Partenó d’Atenes, l’Estàtua de la Llibertat de Nova York, les Piràmides d’Egipte… Aquestes mateixes restes són deixades en el mateix lloc per tal que hi interactuïn els ocells, els visitants, les inclemències meteorològiques, etc. El procés de reconstrucció i destrucció es documenta amb fotografies i vídeo i pren forma d’equívoques postals que confonen l’espectador. La memòria, les empremtes humanes, la sobreabundància, la preeminència d’alguns elements patrimonials iconogràfics i, en definitiva, un joc irònic sobre la mateixa idea de civilització són el que es deriva d’aquest peculiar treball.

Marc Larré (Barcelona, 1978)
www.marclarre.com

Job Ramos
Unes línies enmig del bosc
Vídeo | 12’23’’ | 2014

L’activitat artística de Job Ramos es caracteritza per l’intent de recrear fenòmens visuals i sonors de determinats llocs on, després de destriar-ne aspectes aparentment marginals o aleatoris, especula amb l’atzar com a motor i amb la sospita de saber fins a quin punt som capaços de conèixer  la realitat o, simplement, fer-ne projeccions ideals. L’obra Unes línies enmig del bosc comença amb la veu en off de l’artista donant vagues indicacions per entendre com ha abordat el treball que presenta. Acte seguit entren en escena uns personatges que es comporten de manera inadequada, en un espai –un estadi d’atletisme enmig d’un bosc- que accentua l’estranyesa dels fets. En la segona meitat  del vídeo, l’artista planteja un exercici –aparentment juganer i de gran delicadesa formal- on oculta i desvetlla la morfologia del lloc retratat i,alhora, qüestiona la capacitat de la fotografia per traslladar els llocs observats. En paral·lel, la narració segueix detallant el comportament i les accions dels personatges incidint en la sensació de no saber fins a quin punt el que passa és una recreació dels fets o una ficció, si es tracta d’una història construïda o no.

Job Ramos (Olot, 1974)
www.jobramos.net i www.toovisual.net/

Xevi Solà

Pintures | 2009-2014

Solà és l’artífex d’una obra pausada i sòlida, amb una tècnica depurada, que es presenta amb una composició i una iconografia molt particulars: cases rurals nord-americanes, adolescents que es despullen, personatges minusvàlids, sinistres homes que observen, animals domèstics… Tota una sèrie de referents que es combinen de forma diversa en uns ambients preferentment exteriors, on la llum, la vegetació i la pròpia disposició dels personatges configuren un ambient decididament inquietant. De manera indefectible, l’espectador es veu impel·lit a preguntar-se per les biografies dels personatges, per les històries i les relacions que hi ha entre ells. Les pulsions humanes –conscients i inconscients- hi queden reflectides de manera oberta i crua, sense que l’autor amagui una simpatia pels personatges marginals, innocents o freaks que, tot sovint, representen millor que ningú les nostres pròpies contradiccions.

Xevi Solà (Girona, 1969)
www.xevisola.com


 http://www.mataroartcontemporani.cat/posts_exposicions/galeria-dimatges-2/

lunes, 10 de marzo de 2014

Haver Fet Un Lloc On Els Artistes Tinguin Dret A Equivocar-se



Del 14 de Març al 25 de Maig del 2014
Fundació Miró, Barcelona

Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se mostrarà els trenta-cinc anys de recorregut de l' Espai 13- que ha allotjat dues-centes quaranta-nou exposicions fins al moment - significa mostrar les seves aportacions i entramat de relacions que ha establert. La història entreteixida amb el temps i el context discorren alhora. La història loca, que és també la de la pròpia escena, contribueix a crear el present continu a través de l' intercanvi amb altres geografies de l' emergència internacional. Com si les programacions de l' Espai 10 i l' Espai 13 haguessin constituït un centre d' art dins de la pròpia Fundació, l' exposició i el llibre que l' acompanya plantegen tot el que ha tingut lloc en aquests espais com si es tractés d' una col.lecció. Les peces que permeten recuperar exposicions del passat, la documentació sobre altres i una rigorosa disposició espaial que segueix els temes fonamentals de l' art contemporani en les quatre últimes dècades, permetran posar de manifest fins a quin punt el patrimoni generat és una condensació de les condicions sociohistòriques i de l' abast de la institució. 

L' exposició:
Com les exposicions que resumeixen diversos anys de programació d' un mateix equip comissarial, Haver fet un lloc servirà de recordatori d' allò que ha esdevingut a l' Espai 10 i l' Espai 13, un recordatori concebut com un museu ideal. 
L' exposició es divideix en tres parts: 
Introducció i cronologia
El museu del laboratori de la Fundació Joan Miró
El gruix de l' exposició es desenvolupa en tres línies fonamentals: 
Fenòmens pictòrics
Objectes escultòrics: cultura i natura, fenomenologia del cos, postcolonialismes, processos i esdeveniments, els
usos de la cultura popular. 
Conclusió i espai de documentació

El muntatge: 
Concebut per l' artista Xabier Salaberria amb la col.laboració gràfica de ferranElOtro, no es tracta d' un simple
muntatge, sinó d' una eina de dispositiu institucional, d' una cristal.lització de l' exposició i del seu discurs. 
En certa manera, tenint en compte que la seva obra és una escultura útil que n' acull d' altres, situada entre el 
disseny d' exposicions i la peça autònoma, amb aquest projecte Salaberria durà a terme una exposició individual
encoberta.
Amb la col.laboració d' Agroalimen i Fundació Banc de Sabadell.



14/03- 25/05/2014

A place where artists have the right to fail. 
Stories of Espai 10 and Espai 13 at Fundació Miró

Since its creation as a Centre for the Study of Contemporary Art, the Fundació Joan Miró, Barcelona, has 
become a focus of contemporary culture from its local platform. The programme of Espai 10, started in 1978
and developing later into the present Espai 13 has been a challenge over the years, but also a continuous gamble:
the construction of a space for the production of emerging art, a placer within the institution where artists have
the right to fail. 
To trace the thirty-five year history of this space means showing its contributions and the network of relation it 
has developed: its history and its context running in parallel, a local history conributing over the years to the 
emergence of an international scene. 
Since the programme of Espai 10 and Espai 13 has been run as an art centre within the Fundació, the exhibition and the accompanying book recount the activities of those spaces as if it were a collection. Pieces that recover 
past exhibitions, documentation of others and a rigorous spatial distribution based on the fundamental thenes of 
contemporary art in the last four decades, will reveal how the surviving legacy is a condensation of its socio-historiacl conditions and its scope as an institution. Another Fundació Joan Miró that has always been there. 
With the collaboration of Agroalimen and Fundació Banc de Sabadell. 

Images: Soft Logs/ Country Girls, 2000  © Carles Congost





viernes, 28 de febrero de 2014

Reconstitutions/Les Rencontres Internationales at Gaîté Lyrique, Paris


Michelle Deignan
Abel Abidin
Dominique Gonzalez-Foester
Tristan Bera
Carles Congost
Niklas Goldbach
Bjørn Melhus
Broersen & Lukacs

Michelle Deignan imagine une rencontre entre l' artiste féministe irlandaise du 19 ème, Anna Doyle Wheeler, et le peintre paysagiste John Constable. L' esthétique du romantisme, dans le contexte culturel , politique et les changements économiques de l' époque est examinée, ainsi que l' application qui en est faite par le cinéma. Abel Abidin explore l'usage des images et la manipulation qui en est faite. Trois personnages archétypaux de la chanteuse occidentale chantent, sans en connaître la teneur, des chansons de Saddam Hussein a commandées pour la glorification de son régime. Dominique Gonzalez-Foester et Tristan Bera dialoguent avec le cinéa de Buñuel et écrivent l' histoire de Séverine, avant qu'elle ne devienne "Belle du Jour". De l' Hôtel Regina, ou elle séjourne à Paris, elle se rend au Louvre, où elle a une étrange discussion avec un inconnu. Carles Congost reprend le stéréotyè d' une scene còuverture de film policier. Alors que la narration progresse, de subtils signaux discordants appareissent et articulent une choréographie mystérieuse. Niklas Goldbach suit un voyage en voiture, dans le parc national des Evergaldes, aux États Unis. Les personnages, joués par un même acteur, sont autant de figures de l' artiste ici démultiplié, communiquant via des signaux non verbaux. Bjørn Melhus incarne différent rôles. Un homme dans un hôtel, un présentateur de journal télévisé, un corps sous une couverture qui se réveille soudainement et profère l' avènement d' une destruction apocalyptique. Broersen et Lukacs réalisent un film mosaïque, oû des personnages de films classiques hollywoodiens se battent avec leurs aspirations, menant à la destruction. 


viernes, 7 de febrero de 2014

Pepsi Love (bRUNA Remix) en Siglo 21 de Radio 3



Estreno en primicia del tema "Pepsi Love (bRUNA Remix)" en Siglo 21 de Radio 3, el viernes 7 de febrero (min 34,10)
Escucha el podcast del programa en el siguiente enlace: 

http://mvod.lvlt.rtve.es/resources/TE_SSIGLO/mp3/8/3/1391775196638.mp3

lunes, 27 de enero de 2014

Pepsi Love (feat Ryan Paris) EP


Pepsi Love (feat Ryan Paris) EP
by The Congosound

5 stunning previously unreleased versions and remixes by
bRUNA, Stefano Maccarrone, f600 and The Congosound.

Pre-order on bandcamp here
Including immediate download of the track Pepsi Love 
(The Congosound Remix) in the high-quality of your choice

Releases 17-02-2014